Impulsada per la Conetic, aquest servei ofereix respostes en temps real a peticions d’oferta i demanda

Es tracta d’una eina que ajudarà a les empreses en la recerca de nous mercats, oportunitats de negoci, solucions i clients, d’acord amb la definició de les seves capacitats, competències i necessitats.

RedTEIC (Directori d’Empreses de Tecnologies Electròniques Informàtiques i de la Comunicació) és una innovadora plataforma dissenyada amb l’objectiu de crear un nou espai que faciliti la col·laboració oberta entre empreses del sector TEIC.

El valor afegit d’aquesta nova plataforma és que ofereix respostes en temps real a les peticions d’oferta-demanda.

Afavorir la competitivitat

El projecte RedTEIC neix per afavorir la competitivitat de les empreses del sector creant valor a través d’una iniciativa col·lectiva que beneficia les empreses en les seves relacions a més de facilitar un punt de trobada amb el mercat amb informació concreta i concisa. A RedTEIC les empreses poden exposar les seves capacitats i sobretot, afavorir les seves oportunitats de negoci, nous productes, transferència de tecnologia, aliances estratègiques i fusions, nous serveis, compartició de recursos i capacitats, etc.

Aquests són els objectius generals però hi ha d’altres d’específics:

• Afavorir la col·laboració intersectorial i extrasectorials.
• Potenciar la imatge i estratègia de col·laboració dels sectors, i de les empreses que conformen els Clústers.
• Crear sinèrgies entre empreses i entitats, a través de la comunicació interactiva.
• Promoure la recerca de dimensió entre les empreses d’un mateix sector o diferents sectors (aliances, fusions, joint-ventures i adquisicions).
• Crear un distintiu d’empresa innovadora que evidenciï cultura per la col·laboració oberta.

Part pública i part privada

RedTEIC compta amb una part pública a la qual pot accedir qualsevol empresa externa a la xarxa, ja sigui del sector TEIC o d’altres sectors i d’altra banda, hi ha un apartat privat exclusiu per a les empreses integrants de la xarxa.

A la zona pública de la plataforma es poden fer cerques de diferents tipus:

• Cerca per Classificació
• Cerca per Localització
• Cerca per Serveis Oferts
• Cerca per Serveis Demandats
• Cercador per paraules

A la zona privada cada soci accedeix al seu perfil d’empresa a través d’un usuari i contrasenya. El Perfil de soci disposa de les següents opcions:

• Fitxa d’empresa.
• Associacions.
• Seus.
• Serveis Oferts.
• Serveis demandats.
• Compra-Venda: Anuncis.
• Oportunitats de Negoci.

Qui pot participar?

• Empreses que vulguin integrar-se en la xarxa.
• Empreses que vulguin actuar a manera de convidat.
• Associacions Sectorials
• Agents Proveïdors d’Oportunitats

RedTEIC és una plataforma sense ànim de lucre i la participació no requereix de cap inversió econòmica.

Estableix terminis de pagament obligatoris sense possibilitat de pacte contrari

El passat 7 de juliol va entrar en vigor la reforma de la Llei de Morositat que té el propòsit d’accelerar els pagaments a les empreses. La iniciativa, que va ser aprovada per unanimitat en gran part del seu articulat, estableix terminis de pagament obligatoris sense possibilitat de pacte contrari.

La Llei de la Morositat modifica la llei 3/2004 que establia un règim general de pagament a 60 dies, amb excepcions a 90 dies i una limitació de 30 dies per als béns peribles.

Ara es fixa en trenta dies el termini de pagament de les administracions a les empreses a partir del 2013. Per el sector privat aquest termini serà de 60 dies a partir del moment en què els proveïdors lliurin els béns o prestin els serveis contractats i no des que es rep la factura de l’empresari.

La Llei preveu que l’aplicació sigui gradual. En concret, les administracions públiques que paguen a 154 dies vista ho haurien de fer a 55 dies aquest any, 50 l’any vinent, 40 el 2012 i el 2013 a 30. Les empreses privades i exceptuant el sector alimentari, han de pagar a 30 dies, el període transitori fixa 85 dies aquest any, 75 el 2012 i 60 el 2013.

Les clàusules contractuals que estableixin períodes de pagament superiors als establerts en la llei, són clàusules nul·les. Es pot reclamar el pagament en la data prevista encara que contractualment s’hagi pactat una data superior. En cas contrari el creditor pot exigir interessos de demora més les despeses de devolució bancària i qualsevol altra quantitat en concepte d’indemnització pels danys i perjudicis que ocasioni el retard.

Cal tenir en compte aquest darrer punt en cas de fallides d’empreses a causa del retard en els terminis de pagament més enllà dels màxims establerts en la llei. La Llei, però, no preveu sancions administratives en cas d’incompliment i les garanties que les administracions públiques la compleixin és, en aquest moment, més que dubtós.

Amb aquesta Llei s’ha fet el primer pas, però serà del tot insuficient si no es posen mesures per garantir el seu compliment. Ara més que mai el Govern hauria de reformar aquells aspectes que garanteixin el cobrament en els terminis previstos.

A partir de l’1 de novembre de 2010 totes les empreses que operin amb l’administració pública hauran d’emetre e-factures

B30, 1 d’octubre de 2010

Els avantatges de l’e-factura inclouen agilitat, simplificació de la gestió, seguretat, disminució de possibles errors humans, avantatges ambientals, gràcies a l’estalvi de paper i també ens aporta una certa imatge de modernitat. La reducció de costos és notable: estalviem els costos d’impressió (tinta, paper, impressora, etc); costos d’enviament (segells, sobres, missatgeries, etc); costos de manipulació (personal i arxius) i no ens oblidem dels costos d’emmagatzematge tant de l’emissió com de la recepció de la factura.

La factura electrònica és un fitxer electrònic que conté les mateixes dades que una factura tradicional i que té plena validesa fiscal i legal. Ofereix més garanties de seguretat que la factura en paper gràcies a l’ús de la signatura electrònica reconeguda.

És important que entenguem la importància de la signatura electrònica reconeguda, o certificat digital, ja que és l’element que diferencia l’e-factura d’una factura emesa per correu electrònic en qualsevol format (PDF, word, etc). El certificat digital atorga validesa a la factura electrònica per això una factura electrònica s’ha de signar utilitzant un certificat digital reconegut. A més, cal tenir en compte que per factures emeses a l’Administració s’haurà d’aplicar el format de dades estandarditzat definit per l’Agència Tirbutària.

Preguntes més freqüents

Quins serveis de Certificació Digital ofereix la CECOT?
Enviar SMS, correu electrònics, fax certificat i tant emissió com recepció de factura telemàtica.

Quina utilitat tenen les factures electròniques?
L’ús de la factura electrònica implica l’eliminació de l’obligatorietat d’imprimir-les en paper per enviar-les als destinataris. El segon avantatge és que, fent servir un format de dades estàndard, l’empresa receptora pot automatitzar el seu tractament. El programa de facturació de la CECOT és compatible amb el programa de facturació de la seva empresa per evitar duplicar el procés d’introducció de dades.

Quins requisits ha de complir una factura electrònica perquè sigui vàlida tant fiscal com legalment?
Ha de poder garantir l’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut. Això vol dir que s’ha de poder identificar unívocament l’emissor i tenir la certesa que el document rebut no ha estat alterat. Tots dos requisits queden garantits quan l’emissor incorpora la signatura electrònica amb verificació en origen, resultant molt més ràpid i senzill pel receptor de la factura comprovar la validesa de la signatura.

Què és la signatura electrònica?
És una signatura que es pot aplicar sobre documents electrònics (fitxers,
missatges de correu electrònic, etc.) i que té el mateix efecte que una de manuscrita.
Associa la identitat del signant amb el document i permet detectar qualsevol manipulació del mateix.

Em permeten operar amb l’Administració Pública?
Els Certificats digitals que us ofereix la Cecot estan avalats per una Autoritat de Registre que garanteix la validesa dels certificats i els dota de signatura persistent o de llarga durada, característica molt necessària per realitzar gestions amb d’altres empreses, donat que s’automatitza el procés de comprovació.

Quins són els avantatges d’utilitzar la plataforma de la CECOT?
Els serveis de certificació digital de la CECOT, dissenyat per ANF Tradise, és l’única solució del mercat que integra la funcionalitat de recepció proactiva d’e-factura, digitalització certificada de factures (AEAT), digitalització certificada d’albarans (LEC), notificacions telemàtiques certificades i certificació electrònica de documents. A més el sistema Tradise permet digitalitzar els albarans i altres documents, que quedaran vinculats a la referència indicada per l’usuari.

Com es gestionen els albarans dins d’aquest sistema?
En el mateix moment que rebem una factura, el programa ens mostra els albarans pendents de tancament i vinculats a l’entitat emissora de la factura.

Cecot. Serveis de Certificació Digital

La patronal catalana ha posat en marxa un programa per facilitar la compra d’empreses en risc per part d’emprenedors disposats a assumir la situació de l’empresa i garantint, d’aquesta manera, la seva continuïtat i el manteniment dels llocs de treball.

La iniciativa de Cecot, denominada Centre de Reempresa de Catalunya, permet la compra d’actius i passius d’una empresa al seu anterior propietari de manera que el substitut assumeixi la seva direcció i posada en marxa de les mesures que consideri oportunes per reflotar el negoci.

El reemprenedor aporta a l’empresa una renovadora línia d’actuació i els mitjans necessaris per la millora i reorientació del negoci, que parteix d’una situació millor objectivament que la de la possible creació de nou.

Aquest relleu evita la pèrdua de capital econòmic i de coneixement especialitzat, a més de tants actius intangibles, com els contactes o la posició de mercat, inclosos els hàbits de compra dels clients, que porten a la devaluació dels actius tangibles.

Més informació: reempresa.org

La protecció del Medi Ambient és una tasca que ens afecta a tots per això el correcte tractament dels residus és una tasca fonamental. En aquest context la normativa RAEE (Residus d’Aparells Elèctrics i Electronics) desenvolupada en el Reial Decret 208/2005 impulsa polítiques concretes sobre el seu reciclatge i tractament. Aquesta normativa obliga als diferents agents econòmics que intervenen en el cicle de vida del producte a assumir part de la responsabilitat en el generació i gestió dels RAEE.

Els RAEE són un problema real per al Medi Ambient per la seva acumulació als abocadors, per la difícil eliminació dels materials amb els que estan elaborats, o per la toxicitat d’alguns dels seus components.

Retirada dels RAEE personalitzada

Per afavorir la correcta gestió d’aquests residus i, al mateix temps, alleugerir la càrrega de responsabilitat de les empreses d’informàtica i tecnologies de la comunicació, l’Aseitec te signat un conveni amb l’empresa European Recycling Platform (ERP). Aquest conveni ofereix als associats de l’Aseitec els serveis de retirada i gestió dels RAEE generats en les seves botigues i/o establiments. En síntesi, aquest servei fa la recollida porta a porta de tots els materials elèctrics i electrònics generats sense cap cost per als associats. La recollida es farà d’acord amb les vostres necessitats i del volum de material a retirar. Per concretar-ho heu de sol·licitar el servei a ERP, al final de la pàgina trobareu l’enllaç a les referències de contacte.

Servei per a productors i per a professionals

El servei d’ERP beneficia tant als productors de materials elèctrics i electrònics com als professionals del nostre sector. El Real Decret 208/2005 especifica que els productors d’equips per a ús domèstic són responsables i han de finançar la recollida i valorització dels seus productes al final de la seva vida. La normativa concreta que és productor d’aparells elèctrics i electrònics, la persona física o jurídica que amb independència de la tècnica de venda utilitzada (a distància o on-line) fabriqui o vengui aparells elèctrics o electrònics amb marca pròpia encara que siguin aparells fabricats per tercers.

Amb el conveni signat amb l’empresa ERP, aquesta es responsabilitza de tot el procés de tractament dels RAEE des de la recollida fins la gestió responsable del reciclatge. En el cas de les empreses productores, també assumeix la gestió administrativa del procés.

Si sou membres de l’ASEITEC podeu acollir-vos al servei de l’empresa ERP sense cap cost. Amb aquest servei no només us facilitem una gestió còmoda dels aparells que ja no necessiteu, sinó que afavorim entre tots la protecció del nostre entorn.

__________________________________________

Com he fer-ho per sol·licitar el servei d’ERP? Cliqueu aquí per accedir a tota la informació

Microblau, un cas d’èxit en el servei de recollida de RAEE

__________________________________________

Podran acollir-se a la congelació salarial les empreses amb uns comptes de resultat que posin en perill el manteniment de la plantilla.

Quin és l’objectiu de la reforma laboral presentada pel govern espanyol?

La Reforma Laboral persegueix reduir la dualitat del mercat laboral impulsant la creació de treball estable. Vol reforçar instruments de flexibilitat interna en el desenvolupament de les relacions laborals i afavorir oportunitats a persones aturades mitjançant l’aplicació de bonificacions en la contractació indefinida i la promoció de contractes formatius, principalment.

En què canvien els contractes temporals?

El límit dels contractes temporals no ha variat, però si els supòsits ens els quals es produeix l’encadenament dels contractes temporals. En el cas de contractes d’obra i servei, aquests tenen una limitació de 3 anys, o 4 , si així ho estableix el conveni. Fins ara, aquest contracte era de durada indeterminada.

Com queda regulada la indemnització a la finalització del contracte temporal?

El decret estableix un període transitori fins el 2015. Al llarg d’aquest temps la indemnització per al treballador anirà augmentant de forma gradual fins arribar als 12 dies per any treballat. Això vol dir, que fins el 2011 la indemnització queda com fins ara, 8 dies de salari per any treballat, al 2012 serà de nou dies, al 2013 serà de 10 dies, 11 al 2014 i, finalment, al 2015 la indemnització serà de 12 dies per any treballat.

Quines modificacions afecten al contracte per obra?

Es limita la seva durada a 3 anys, o a 4 en cas de conveni col·lectiu. A partir d’aquest moment els treballadors passaran a ser fixos. Amb la reforma, el departament de treball podrà obligar a convertir un eventual en fix encara que hagi estat en llocs de treball diferents i no només en la mateixa empresa, sinó dins del mateix grup empresarial. Aquesta modalitat afectarà substancialment a la construcció, ja que el treballador passava d’obra a obra amb aquest tipus de contracte.

Què aporta el contracte de foment d’ocupació indefinit?

La reforma laboral fixa un màxim definitiu a la indemnització en aquest contracte per acomiadament improcedent de 33 dies per any treballat fins a un màxim equivalent a 2 anys de retribució.

Com queden les indemnitzacions per acomiadament individual?

Les indemnitzacions per acomiadament individual improcedent per causes econòmiques, el que fins ara anomenaven ‘acomiadament immediat o express’, passen de 45 a 33 dies per any treballat. En el cas de contractes de foment de l’ocupació, es crearà un fons de Garantia Salarial que assumirà vuit dies del cost total de l’acomiadament ja siguin procedent, improcedent, individual o col·lectiu. Per a contractes subscrits abans del 18 de juny de 2010 o contractes de dates posteriors però no inclosos en els de foment de l’ocupació, es mantindrà una indemnització de 45 dies per any treballat.

Com es concreta l’acomiadament per causes econòmiques?

El decret no concreta aspectes importants com si es necessari demostrar un termini mínim de pèrdues, si es pot al·legar una caiguda de vendes o si, per exemple, es pot justificar la manca de finançament. Ara per ara el tema queda una mica obert a l’espera d’una possible modificació parlamentaria.

Des de fa pocs mesos s’han posat en marxa molts serveis de gestió per a la reclamació d’impagats que faciliten la reclamació de deutes per vies conciliadores o a través del procés monitori. Aquests serveis, que no representen importants despeses per a les parts demandants, han facilitat una via ràpida i àgil perquè pimes i microempreses puguin reclamar un deute.

Marc legal:

La Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, actualitzada el 3 de novembre de 2009, preveu l’accés personal dels ciutadans a la justícia sense necessitat dels serveis d’advocat i procurador, mitjançant el judici verbal, per a reclamacions de poca quantia, i mitjançant el procés monitori. La característica principal d’aquest darrer procés o procediment monitori és la seva senzillesa ja que pot ser utilitzat per qualsevol persona encara que no disposi de coneixements jurídics. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, l’estadística demostra que es tracta d’un procediment molt efectiu ja que en un 45% dels casos el deutor liquida el seu deute, és a dir, paga i en un 39% dels casos s’arriba a l’embargament dels béns fins el cobrament del deute.

Amb el procediment monitori s’aconsegueix que un 45% dels deutors liquidin el seu deute.

A Catalunya durant l’any 2009 la reclamació de deutes mitjançant el procés monitori, va arribar als 141.337 casos, el doble que, per exemple, l’any 2007. Amb aquest procediment s’aconsegueix una via ràpida d’execució dels impagaments amb un cost mínim per l’empresa

No oblidem que la morositat continua sent la primera causa d’insolvència entre les pimes i això constitueix una amenaça per a la seva supervivència. No només es perden importants llocs de treball sinó que erosiona la competitivitat i el desenvolupament de les empreses i minva la confiança amb el tràfic mercantil. És evident que la crisi ha comportat un augment important d’impagaments, endarreriments i pròrrogues en la liquidació de factures vençudes, i això ha posat en perill la supervivència de milers d’empreses, en especial les pimes i microempreses, que funcionen amb una gran dependència al crèdit a curt termini i amb unes limitacions de tresoreria que fan complicada la seva subsistència en el context econòmic actual.

Per la via monitòria es pot reclamar impagats fins a 250.000 euros.

Des d’aquesta reflexió, és important la modificació al procediment monitori establert a la llei 13/2009 de 3 de novembre de Reforma de la Legislació Processal on amplia considerablement la seva quantia. La reforma estableix que es pot reclamar per la via monitòria fins a 250.000 euros (fins ara era de 30.000). S’atribueix al Secretari judicial la competència per admetre l’escrit inicial del procediment i és el secretari qui informa al jutge si creu que no s’ajusta als requisits exigits. També s’admet la submissió expressa de les parts en un contracte a un determinat tribunal, i s’estableix que serà preferent, per plantejar el monitori, el domicili del deutor. La llei també preveu que en casos de citació, no es podran fer via edicte a no ser que es tracti de la reclamació de despeses d’una comunitat. El secretari judicial també pot decidir una vista verbal en els casos que el deutor s’oposi i la reclamació no excedeixi dels 6.000 euros. Si la quantitat es superior el procés es recondueix a un judici ordinari prèvia presentació de demanda.

De tota manera, abans d’arribar al procediment monitori normalment s’estableix un període anomenat de “reclamació de deutes” o fase conciliadora. Consisteix en la tramesa d’una carta certificada al deutor, justificant la reclamació i adjuntant la documentació que acredita el deute com factures, albarans, pagarés, lletres, etc. Aquest sistema també permet, per una banda, el reconeixement del deute i , per una altra, aturar la prescripció perquè el deute pugui ser reclamat en un futur si la situació econòmica del deutor millora.

En definitiva, es tracta d’un procediment cada cop més utilitzat, molt senzill i que no comporta gaires despeses a la part demandant.

__________________________________________

Web del: Servei de reclamació de deutes i procediment monitori de la Patronal Cecot

__________________________________________