Una revolució silenciosa ha arribat aquesta setmana a Internet. Les organitzacions poden començar a nomenar i administrar els seus propis dominis en lloc de fer la inscripció mitjançant operadors de .com, .org, .gov i altres.
S’espera que més de 2.000 sol·licitants passin per la Corporació d’Internet per l’Assignació de Noms i Números (ICANN per les seves sigles en anglès), l’organisme dels Estats Units que supervisa el sistema de denominació d’Internet per als coneguts com dominis internacionals ‘de primer nivell’. La finestra per fer-se amb una propietat virtual tancarà en un termini de tres mesos, probablement durant anys.
El canvi més radical en els 13 anys d’història de la ICANN està dissenyat per fomentar la competència i la innovació, permetent als propietaris del nou domini crear noves comunitats, enfortir els llaços amb els clients i donar més poder als consumidors.
S’espera que la gran majoria de la primera onada de sol·licitants siguin propietaris de marques líders que veuen una oportunitat d’ampliar la seva visibilitat a la xarxa, o simplement que temen que altres s’apropiïn del ‘seu’ espai si no ho fan ells.
Amb un cost de 185.000 dòlars (224.270 euros) per sol·licitud, un cost d’arrencada estimat de 500.000 dòlars i una despesa de manteniment d’uns 100.000 dòlars anuals, els dominis ‘.ponaquitunombre’ estaran fora de l’abast de les companyies i organitzacions més petites.
Però es preveu que les sol·licituds provinguin de regions i ciutats amb una marcada identitat, com .london i .mumbai, de companyies que busquen fer negoci amb els seus nous dominis i d’identificadors de comunitat com .ressò o .gai. Ara er ara, però el major interès prové de serveis financers i sectors de béns de consum.
Els bancs busquen autenticació en línia, per prevenir el frau i generar confiança, mentre que els fabricants de béns de consum consideren que poden servir per augmentar la seva efectivitat en el màrqueting en línia i el compromís amb el consumidor, afirma.
Per exemple, el client d’un lloc que acabi en .hsbc podria estar segur d’operar genuïnament amb el banc, mentre que un fabricant d’ordinadors podria donar a cada client el seu propi domini.
