Font: Joaquim Amat Royo – Diari de Tarragona (Economia i Negocis) 30/10/2011
Què han d’aprendre les empreses d’aquesta crisi: internacionalització, Innovació o Canvi?
Només les empreses que han confiat en les seves pròpies capacitats i han adaptat les seves Organitzacions al moment i entorn de l’actual crisi, constitueixen casos d’èxit.
“… Quan la velocitat de canvi de l’entorn és més ràpida que la velocitat de canvi en la seva organització …. el final està a la vista … ”
Jack Welch, CEO de General Electric
El principal eix motivacional de les experiències internacionals de les empreses espanyoles en l’última dècada, l’ha generat la recerca incessant de “baixos costos” de producció, amb l’objectiu de seguir essent competitives en els productes i mercats tradicionals.
Convindria reflexionar sobre els comportaments estratègics protagonitzats en l’última dècada per les empreses espanyoles.
Ens adonem que s’ha treballat incansablement en la implementació d’estratègies dirigides a la gestió de costos, optimització de recursos productius, i obertura de nous mercats.
Moltes estratègies empresarials s’han fonamentat en la millora de costos gràcies a productes procedents de la Xina. Lamentablement observem que aquestes decisions del passat han estat amargs protagonistes dels declivis de l’activitat empresarial. La pressió per seguir venent productes cada vegada més estandarditzats, de la mateixa procedència i als mateixos clients, no deixa lloc a dubtes que no condueix a l’èxit.
No obstant caldria identificar les empreses que han rellançat les seves activitats i es troben en plena expansió internacional.
Sens dubte els eixos de l’èxit l’han protagonitzat les estratègies basades en creixement, que encara que sembli un contrasentit, s’han produït amb èxit en plena crisi com a resultat en la utilització d’avantatges competitius clau de les empreses, com a nucli per “crear valor” al consumidor, adaptant-se a diferents mercats, i a nous hàbits de consum.
Tradicionalment el “ser un més”, mai ha funcionat i els casos d’èxit han estat protagonitzats pels empresaris amb capacitats centrades en la innovació, millorant el que ja sabien fer, però amb nous formats de valor, identificant per a qui fer-ho i a on fer-ho.
És a dir, les claus d’èxit es fonamenten en la creació de valor, identificant i fins i tot generant, nous nínxols de mercat allà on sigui percebuda o creada la necessitat.
Ha estat una lliçó més per al món empresarial. Oferir el millor preu, amb el mateix producte i vendre’l al mateix consumidor i en el mateix lloc, segueix essent la clau d’un fracàs anunciat.
Acostuma a existir una acceptació positiva de l’anterior missatge, però caldria pensar si les noves dinàmiques, habilitats i mobilitat que s’exigeixen a les persones en les Organitzacions per fer realitat els casos d’èxit, són acceptades de la mateixa manera. Llavors és quan solen sorgir les dificultats en l’adaptació de les noves estratègies a les organitzacions, que accepten la necessitat i concepte del canvi, però no volen canviar individualment.
El missatge seria anar més enllà d’una senzilla selecció de mercats, nous formats de producte o models de negoci i induir a una reflexió profunda, sobre fins a quin punt les Organitzacions i persones estan disposades a participar i comprometre’s en un canvi, que permeti projectar la supervivència i èxit empresarial en la línia que exigeix el nou entorn econòmic.
Es vulgui o no, res tornarà a ser com ho hem conegut en els últims anys i l’èxit estarà en mans de les Organitzacions emmotllables, adaptables i dinàmiques.
Autor: Joaquim Amat Royo
Professor i Consultor d’estratègia internacional
