Jaume Planas, president de l’ASEITEC
“Malgrat els problemes de competitivitat del conjunt de la nostra economia, el sector de les TIC té possibilitats reals de creixement”
“El futur de les nostres empreses comença per la col·laboració entre elles”
“L’èxit de la 2a Edició de la Nit de les TIC és fruit del treball continuat”
Aquesta passada nit l’ASEITEC ha celebrat la 2ª edició de la Nit de les TIC, una festa per homenatjar les empreses del sector amb més de 25 anys de dedicació. A l’acte hi han assistit prop de dos-cents empresaris, a més del director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Carles Flamerich; el tinent d’alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia de l’Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Puigneró i del president de la patronal Cecot, Antoni Abad.
En el seu discurs de presentació, el president de l’entitat, Jaume Planas, ha destacat l’important paper que juguen a Catalunya les TIC on, “malgrat els problemes de competitivitat del conjunt de la nostra economia, el sector de les TIC té possibilitats reals de creixement”. Planas ha afirmat que el de les TIC és un sector innovador que ha aconseguit importants cotes de productivitat i ha afegit que “les empreses que avui homenatgem són un clar exemple d’aquest potencial”.
El Ticonline ha volgut aprofitar la celebració per aprofundir, en una conversa amb Jaume Planas, sobre l’actualitat i futur del sector i les organitzacions que el representen.
Primer de tot, volem felicitar-lo per l’èxit de convocatòria de la 2a Edició de la Nit de les TIC. És el resultat de la feina ben feta?
Es el fruit del treball continuat d’un grup de persones involucrades en el projecte, la pròpia Junta Directiva, i en especial la dedicació del personal de Cecot, i vull donar les gràcies de forma especial a la dedicació i l’esforç de la nostra secretaria, la Sílvia Requena.
Homenatjar les empreses que porten més de 25 anys en el sector és un merescut reconeixement i més en aquests moments d’incertesa econòmica. Com preveu el futur immediat de les empreses TIC catalanes?
Acostumo a esser optimista i estic segur que els col·lectius, empreses i autònoms que aprofitin aquest període de baix consum per situar els seus negocis, aprofitant oportunitats presents i futures, se’n sortiran, i quant els mercats es normalitzin estarem preparats per a una nova manera de treballar i competir. La meva vida va començar després de l’acabament de la pitjor crisis: la guerra.
Quina és la representació que actualment ostenta l’ASEITEC?
Gracies a tots els companys de les diverses Juntes hem aconseguit, en aquets 17 anys de vida, que la nostra associació sigui la mes veterana, amb mes socis i amb mes empenta del territori català.
Quines són les seves prioritats i en quins projectes treballa actualment?
Estem il·lusionats en crear una gran associació catalana, que agrupi a la majoria d’empreses del sector. Si a nivell espanyol hem vist com les grans associacions s’han anat agrupant i fusionant, es necessari, per a la supervivència de totes les entitats, fer el mateix al nostre territori.
Es el mateix que hem de fer amb les nostres empreses, col·laborar i oferir serveis conjunts aprofitant les fortaleses de uns i altres. Sumant serem mes forts i menys susceptibles a les variacions del mercat, a més de poder escometre projectes mes grans i exportar a altres països que estan menys afectats per a la crisi.
Quina valoració es fa des de l’ASEITEC del nou model de licitació de la Generalitat?
Nosaltres ja hem fet la pregunta a la Administració Catalana: Com pensen dinamitzar a les pimes TIC catalanes amb aquest nou model de licitació?
Entenem que la Generalitat te una gran necessitat de finançament així com d’arterialitzar serveis. Però, en aquest terreny, igual que passa amb el concert econòmic, tenen una assignatura pendent.
No s’ha treballat per tenir empreses catalanes potents del sector TIC. L’Administració continua amb l’error històric de contractar empreses de fora de Catalunya. És cert que en més d’una ocasió part del capital d’aquestes empreses és català, però creiem que hagués estat mes intel·ligent promocionar alguna gran entitat del nostre sector dins el territori i amb majoria de capital català.
Veu factible que l’organització que presideix promogui la creació d’UTE’s per afavorir què les pimes participin d’aquestes licitacions?
Com ja hem comentat amb la Direcció General, des de l’ASEITEC creiem que l’administració hauria de destinar un tant per cent de les operacions a afavorir les pimes. En altres països això està regulat per llei, l’administració està obligada a destinar una part de les contractacions de serveis a pimes locals.
I sí, respecte la promoció d’UTE’s, si això ho hem fet en els darrers anys, més ho farem ara. Continuarem afavorint el mutu coneixement de les empreses per a la constitució d’ UTEs que facilitin l’accés a les licitacions.
Per altra banda, també és important recordar que una part de pimes catalanes son subcontractades per les empreses que guanyen les licitacions. Això compensa, en certa manera, el teixit català, però clar, les condicions no són les mateixes. Les empreses subcontractades han de suportar l’ajornament dels pagaments? Pensem que les contractacions no només venen de la mà de la Generalitat, tenim les diputacions, els ajuntaments, les universitats, els hospitals i les grans empreses públiques que també fan els seus processos de contractació … i no pot recaure en les pimes el pes del finançament de l’Administració.
Com pot ajudar l’ASEITEC a que les empreses siguin més competitives en el mercat i a fer front als reptes actuals?
Un dels puntals del futur de les nostres empreses comença per la col·laboració entre elles. Estem convençuts que aquesta sinergia afavorirà fusions i creacions d’UTEs.
Per altra banda, l’ASEITEC, amb la col·laboració de CECOT, posa a l’abast de tots els seus socis un equip professional d’assessors per acompanyar a les empreses ja sigui en temes jurídics, fiscals, financers, etc.
El 80 % de les nostres empreses tenen menys de 5 treballadors, i volem treballar, principalment, en aquests dos eixos: per una banda enfortir-les i, per una altra, facilitar-les l’accés al finançament.
I quin creu que és el paper que ha de jugar l’Administració?
L’Administració, com deia un company meu, el que ha de fer es deixar-nos tranquils, vull dir, que sigui menys intervencionista i més facilitadora. Que fomenti la creació de riquesa, la qual cosa vol dir fomentar la creació d’empreses: que aplani el camí per legalitzar els nostres negocis; que fomenti el coneixement per competir en el mercat; que faciliti el finançament directe o indirecte per als projectes amb possibilitat d’èxit.
Com escoltava no fa gaire, no cal que ens donin subvencions, que ens paguin puntualment. Que no ens facin avançar el pagament de l’IVA quan encara no hem cobrat les factures. En resum, que no siguem nosaltres els que hagin de finançar l’Administració, i, sobre tot, que facin lleis clares, entenedores i dimensionades a la nostra realitat.
En aquests moments tenim una inflació normativa que provoca incompliments significatius, fins i tot per la mateixa Administració, com passa amb la llei de la morositat.
També és necessari posar al dia la legislació laboral. Si volem competir al 2012, no podem continuar mantenint un sistema arcaic, basat en una legislació del segle passat.
