El Tribunal de Justícia de la Unió Europea emet una sentència que pot definir la frontera entre el dret dels usuaris d’internet i el dels creadors de continguts protegits per copyright.
El cas sobre el qual s’ha pronunciat el Tribunal es remunta a l’any 2004 quan un tribunal de primera instància de Brussel·les va ordenar, després d’una petició de la societat de gestió de drets d’autor belga, SABAM, al proveïdor d’accés a internet Scarlet que tallés l’accés dels seus clients a xarxes peer-to-peer. Així, no podrien ni descarregar arxius que infringien els drets d’autor ni tampoc pujar a aquestes xarxes aquests continguts. Si Scarlet es negava, seria multada.
La companyia de telecomunicacions va recórrer aquesta sentència, al·legant que la directiva de comerç electrònic i comunicacions en línia europea impedia que les operadores filtressin l’accés a la xarxa dels seus clients. Ara el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li ha donat la raó.
“El dret de la Unió s’oposa a un requeriment judicial pel qual s’ordena a un proveïdor d’accés a internet establir un sistema de filtrat de totes les comunicacions electròniques que circulen a través dels seus serveis”, conclouen. Encara que reconeixen que els titulars de drets de propietat intel·lectual poden reclamar mesures que protegeixin els seus drets, defensen en diversos punts les raons per les quals tallar l’accés a internet aniria en contra del dret comunitari.
D’entrada, si un proveïdor d’accés a internet talla l’accés a la xarxa dels seus clients estarà infringint els drets europeus. L’existència d’una norma nacional que permeti el tall d’internet aniria en contra del dret de la Unió, en ser incompatible amb la normativa europea de comerç electrònic.
A més, diu la sentència, encara que la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea recull els drets d’autor, aquest no és un dret “intangible”. La Carta tampoc apunta que el dret a la propietat intel·lectual hagi de protegir-se en “termes absoluts”.
