La UE vol fomentar el desplegament de xarxes d’alta velocitat de banda ampla per garantir l’èxit de l’Agenda Digital
El Consell de ministres de Transports, Telecomunicacions i Energia, va aprovar en la sessió, del dilluns 31 de maig, dedicada a les telecomunicacions, un document de conclusions que recolza l’Agenda Digital europea, un projecte presentat el passat 19 d’abril a Granada i que és una de les set iniciatives previstes en el marc de l’Estratègia Europea 2020 pel impulsar el creixement i l’ocupació.
L’ASEITEC comparteix els objectius de l’Agenda Digital però considera que serà difícil abastar-los per la caiguda dels ingressos i inversions en el sector de les telecomunicacions. En aquest sentit l’ASEITEC creu que no es poden establir reglaments que fixin obstacles addicionals a la inversió.
L’Agenda Digital europea s’ha definit com una estratègia que ha de permetre superar la fractura digital i amb la que s’aconseguirà una cobertura del cent per cent en banda ampla bàsica per a tots els ciutadans al 2013.
A més d’aquest objectiu concret, la UE s’ha marcat com a repte l’adopció al 2020 de la banda ampla ultra ràpida, amb 30 megabytes per segon a tota la Unió i que la meitat dels ciutadans europeus gaudeixin d’una cobertura de 100 megabytes per segon. Per aconseguir-ho serà necessari fomentar el desplegament de les noves xarxes d’alta velocitat ja que actualment només són accessibles per l’1 % dels europeus, enfront del 12% dels japonesos i el 15% dels coreans. En tot cas, l’ASEITEC creu que el desplegament de les xarxes no es pot fer a partir d’una base comercial “és necessari establir mecanismes de finançament públics per assolir la cobertura universal del servei”.
Carta de Drets Digitals
L’estratègia també inclou l’elaboració i difusió d’una Carta de Drets Digitals, la creació d’un mercat únic per a continguts i comerç electrònic, el desenvolupament de serveis públics digitals interoperables i la innovació en TIC en àrees en les que Europa té major potencial de mercat. En aquesta línia l’ASEITEC creu que cal regular amb més concreció i també tenint en compte les diferents situacions competitives que poden trobar-se en les àrees geogràfiques d’un Estat membre.
Neelie Kroes
Per altra banda, l’ASEITEC està d’acord amb les declaracions de la comissaria europea de la Societat de la Informació, Neelie Kroes, en les que va lamentar que actualment no existeixi un mercat únic de productes audiovisuals a internet, sinó 27 i que els preus per utilitzar el telèfon mòbil siguin fins a sis vegades més cars en uns Estats membres que en uns altres.
Kroes vol promoure les ajudes públiques nacionals, de la UE i els préstecs del Banc Europeu d’Inversions per invertir en les zones rurals que no són rentables per els operadors privats. Kroes també es de l’opinió de reservar de forma obligatòria les freqüències que han quedat lliures amb el pas de la televisió analògica a la TDT per la Internet mòbil d’alta velocitat.
________________________________
Council conclusions on Digital Agenda for Europe. Brussels, 31 May 2010
________________________________
En Fidel te raó en opinar que es fa certa demagògia al dir que el sector TIC ha d’esdevenir el motor de la nova economia, però quines mesures s’han pres per tal de que sigui així?
Es veritat que el polítics europeus es reuneixen i fan moltes declaracions, però el que s’imposa es la realitat, les empreses del sector tenen dificultats i acomiaden treballadors o tanquen portes.
També es cert que hi ha estudis que diuen que el sector crearà llocs de treball, però si les empreses no inverteixen, llavors les empreses TIC en base a que crearan els llocs de treball?
Pel que fa als estudis, es necessari distingir entre empreses grans i pimes TIC, ja que les poques grans que hi ha al país distorsionen la realitat de les petites i si les petites no creixen, difícilment tindrem un teixit d’empreses TIC potent.
Per tant si es vol que el sector TIC sigui motor, es necessari prendre mesures serioses que les impulsin endavant com per exemple:
- Reduir la pirateria i defensar els drets d’autor del programari
- No “caníbalitzar” els preus del productes ni dels serveis
- Incentivar la inversió de les empreses en TIC amb ajudes (si es subvencionen 2000€ per un cotxe, per que no fer-ho per un projecte TIC?)
- Traslladar les experiències d’empreses de la UE al nostre país, de tal manera que els empresaris d’aquí petits o grans vegin el nivell de inversió en TIC d’empreses semblants a les seves.
- Que la banda ampla arribi a tot arreu del territori
- Fent polítiques de difusió de missatges com que les TIC a l’empresa no son una despesa opcional si no una necessitat estratègica.
- Ajudar al sector en el seu camí cap a la professionalització empresarial
- Dignificar la professió com a tal i posar-la al lloc que es mereix
- …….(podeu afegir-ne moltes més…)
Si es prenen mesures que permetin a les empreses del sector TIC vendre i creixa, llavors tindrem innovació i I+D, però això es molt difícil si el dia a dia consisteix en arribar a fi de mes sense finançament i puguer pagar les nòmines, els impostos i als proveïdors, per tal de seguir endavant.
Ja portem uns quants mesos sentint parlar de la rellevància del sector TIC per al desenvolupament de les empreses en general, per sortir de la crisis, per la democratització de les xarxes, per l’ocupació, pel creixement econòmic dels països, per no se jo tantes i tantes coses… Des d’Europa els ministres de la ‘cosa’ es reuneixen ara aquí, ara allà, i aproven documents benintencionats que ens han de portat a la llarga a tot això que deia abans.
Però, si us plau, com hem de fer front a la situació actual, com podem subsistir a la crisi d’ara i aquí, si ara hi aquí no hi ha inversió de cap mena, ara i aquí les empreses (fins i tot alguna de les del sector TIC) no consideren adient innovar en la seva gestió amb l’ajuda de les TIC, si ara i aquí l’administració, la nostra, no incentiva amb un producte concret el desenvolupament tecnològic de les empreses…
Els estudis catalans (mireu la notícia anterior) ens volen fer creure que el sector TIC funciona, i funciona tant bé que fins i tot crearà nova ocupació. Però d’on treuen aquestes conclusions?