Llei Sinde: On queden els drets fonamentals dels ciutadans?

La defensa de la propietat intel·lectual pot convertir-se en la gran excusa per censurar i controlar Internet

Ángeles González-Sinde, ministra de Cultura

La disposició final primera de la Llei d’Economia Sostenible, inclou en la seva disposició primera l’anomenada “Llei Sinde”, en referència a la ministra de Cultura, o “llei antipirateria” que dóna carta blanca a la suspensió de pàgines web que atemptin contra els drets d’autor (copyright). La Llei també contempla els mecanismes per fer-ho: Una Comissió de Propietat Intel·lectual depenent del Ministeri de Cultura que estarà formada per representants dels autors i dels consumidors. Aquesta Comissió estudiarà si hi ha o no infracció i un jutge autoritzarà l’execució del tancament.

Des de l’ASEITEC, considerem que es tracta d’una nova retallada dels drets fonamentals dels ciutadans “els drets d’autor no poden estar per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans”. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques. La normativa de la ministra Sinde va en contra de la creació cultural i la democratització dels avenços tecnològics. Va en contra del desenvolupament de la xarxa, xarxa que en els propers anys ens ha de permetre relacionar-nos en tots els àmbits de les relacions productives. En aquest sentit, les mesures adoptades, atempten de igual manera, contra el creixement econòmic de la societat i l’alfabetització digital.

Censura i control d’Internet

La defensa de la propietat intel·lectual pot convertir-se en la gran excusa per censurar i controlar Internet. Qualsevol pàgina es susceptible d’estar infringint drets de propietat intel·lectual des del punt de vista dels interessants, que seran molt probablement els que controlaran la Comissió. S’imposarà la interpretació que enllaçar a continguts protegits equival a publicar-los. Totes les webs amb enllaços, i l’estructura mateixa d’Internet estaran en perill.

La innovació , la recerca de noves formules per sobreviure a la crisi econòmica i que forma part del dietari del sector de les TIC’s, com de la majoria dels sectors productius, ha de ser vàlid per als creadors. Un model de negoci basat en el control de les còpies no és compatible amb Internet i per tant estan obligats, també, a buscar noves formules que no passin per la vulneració de drets fonamentals.

Per altra banda, l’ASEITEC es pregunta com es possible que es beneficiï només a una part dels autors ja que el treball del programador també està subjecte a les mateixes consideracions de propietat intel·lectual. En aquest moments, la pirateria informàtica representa més del 47% de la facturació del software en el conjunt de l’estat espanyol. Això no obstant, l’ASEITEC no demana un cànon específic per al software, sinó mesures per reduir la pirateria informàtica i potenciar el desplegament de les TIC’s a tota la societat i principalment al teixit productiu.

Exempció del cànon digital

Tot just fa un any que l’ASEITEC vam demanar a la ministra Sinde l’exempció del cànon digital quan es justifiqui que els components tecnològics gravats amb el cànon és destinen a usos derivats de l’activitat econòmica. La patronal TIC justifica aquesta mesura perquè les empreses no utilitzen els suports digitals per realitzar còpies privades sinó com a instruments imprescindibles en el procés de gestió empresarial, ja sigui per produir o comercialitzar bens o serveis. I és per aquesta raó que consideren absolutament injustificat el cobrament a les empreses d’un cànon per un concepte que no te cap relació amb l’ús que donen les empreses als dispositius digitals en funció de l’activitat empresarial que realitzen. La ministra es va comprometre a rebre l’ASEITEC per tractar aquest tema, però mai es va realitzar la reunió, cosa que posa de relleu que els interessos de la ministra estan molt lluny d’afavorir la competitivitat de les empreses.

L’ASEITEC reclama al Govern espanyol un exercici de responsabilitat i treballar per la competitivitat de les empreses i la seva viabilitat a futur. En aquest sentit per a l’ASEITEC s’han de resoldre molts aspectes de l’acció de govern que perjudiquen el desenvolupament de les empreses, per una banda, i l’educació, dels avui encara joves, en una societat que és i serà, encara més, altament digitalitzada. Pretendre impulsar l’economia sostenible i la innovació d’esquenes a Internet és no haver entès res. Es condemnar el nostre país a perdre’s la revolució digital, de la mateixa manera que es va perdre la revolució industrial.

Post to Twitter Post to LinkedIn Post to Facebook Post to Delicious Post to Digg Post to Reddit Post to Technorati Send Gmail